sábado, 28 de mayo de 2011
viernes, 1 de abril de 2011
La fragua de Vulcano - Diego Velázquez
jueves, 31 de marzo de 2011
Clase de Baile (EDGAR DEGAR)-abril
Es tracta de la pintura "Clase de Baile" pintat amb oli per Edgar Degas, un pintor, gravador, escultor i fotògraf del s. XIX. El vinculen al moviment de l'impressionisme, format a França en l'últim terç del segle XIX en reacció a la pintura acadèmica de l'època. Actualment podem trobar aquesta obra al Museu d'Orsay de París.
En aquesta pintura veiem una classe de ballet, hi ha una gran sala il·luminada amb una gran porta oberta al centre que sembla que dona a un altra sala. Hi ha varies ballarines molt ben vestides amb roba de ballet, com disposades a ballar davant del públic. Algunes estan parades, unes assegudes, i altres estan de peu, en moviment, formant un cercle poc definit. L'home del centre és Jules Perrot, un famós ballarí del s.XIX que fa classe a les seves alumnes.
La formació acadèmica del autor és evident ja que no abandona el dibuix, sinó que el converteix en un element molt importat de les seves elaborades figures plenes de molts detalls. Predomina la línia i utilitza tècniques que sembla que la pintura sigui una fotografia.
Aquesta obra m'encanta pel seu tema, la dansa. M'agrada el realisme i la perspectiva del quadre. Les formes humanes estan molt ben plasmades, cada ballarina té una posició diferent i d'aquesta manera fa que la pintura estigui viva, doni sensació de moviment. També m'agrada la manera en que ha utilitzat els colors, la seva tonalitat és reduïda, predomina el verd, del fons en general, i el blanc, dels vestits, que contrasta amb els altres colors més vius, dels detalls de les seves vestimentes.
La pintura em transmet pau, casi tota la dansa i la música clàssica em transmet aquesta sensació de pau, plaer i, alhora, simpatia. També potser que aixo em passi perquè els colors pastels utilitzats no son agressius. Al mirar-lo sento calma i benestar.
Marta Mercadal
martes, 15 de febrero de 2011
Comentari de la pintura "Escola d'Atenes"
AUTOR : Rafael de Sanzio
PAÍS : Italia
PERÍODE : 1509-1510
ÈPOCA : Renaixement del Cinquecento
LOCALITZACIÓ: Stanza della Signatura, Vaticano, Roma.
MESURES: altura de 5m × base de 7’70m
ELEMENTS TÈCNICS:
SUPORT I TÈCNICA PICTÒRIC: Pintura mural al fresc
PERSPECTIVA: Persepectiva lineal, ja que a través de l’arquitectura ens condueix al punt de fuga central, que és damunt del cap dels dos filòsofs més importants, Plató i Aristòtil.
DIBUIX, CROMATISME, LLUM : La llum surt de adalt i és distribuida de forma homogenia sense contrastes. La pintura té molts detalls, tan en les cares dels personatges, tan en l’arquitectura. I en quan el color, intenta compensar els freds amb els càlids.
COMPOSICIÓ: La composició és simètrica, ja que pasant per Plató i Aristòtil, es divideix en dos parts. A cada costat d’ells hi ha els grups compensats de cinquant-vuit filòsofs i matemàtics.
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL:
ELEMENTS ICONOGRÀFICS:TEMA: Fe i teologia.
DESCRIPCIÓ: Es troben cinquanta-vuit filòsofs i matemàtics en una arquitectura clàssica i en uns nínxols es veuen figures gegantines dels déus Apolo i Atenea.
Al centre, al voltant de punt de fuga, hi ha Plató i Aristòtil, que eren considerats com els principals representants de la filosofia antiga a l’edat mitjana. Estan drets i vestits amb una toga romana. Cadascú té a la mà una de les seves obres més significatives: el Timeu i l'Ètica a Nicòmac respectivament. Plató assenyala cap al Cel i Aristòtil cap a la Terra. El color dels seus vestits també tenien significats: el vermell i el blanc de Plató representarien els elements del foc i l'aire, i el Blau i marró d’Aristòtil dels elements de l'aigua i la terra.Rafael representa Plató amb el rostre de Leonardo da Vinci, que recentment havia visitat el Vaticà tot fent recerca per una de les seves obres.A la part central una mica més avall, hi ha una figura estirada que s'identifica amb Diògenes de Sinope, el filòsof cínic. Està aïllat dels altres personatges perquè Diògenes també es mantenia separat de la resta i sempre va rebutjar els honors i homenatges que li oferien. Vesteix i se li veu un aspecte descuidat. Darrera seu està Parmènides, que està parant atenció a una demostració de Pitàgores, assegut a terra. El matemàtic està anotant en un llibre unes relacions geomètriques representades a la pissarra negra que li sostenen davant. Al costat de Pitàgores està Averrois, que va obrir les portes al coneixement musulmà i oriental, que és fàcilment identificable pel seu turbant.A la seva esquerra està Epicur, coronat amb branques de parra. El nen de cabells arrissats de darrere d'Epicur és Frederic de Màntua. I finalment, a l'extrem esquerre, hi ha un home vell, que podria ser Zenó de Cítion o Zenó d'Elea.
A la banda dreta ( cantó de Plató,)hi ha el grup de filòsofs "empírics". Euclides (o Arquímedes) està demostrant un teorema amb un compàs, amb quatre joves aprenents observant-lo.Darrera del grup està Claudi Ptolemeu, d'esquena i agafant una bola del mòn, parlant amb un altre filòsof que agafa una esfera celestial (astronomia), aquest podria ser Estrabó, o Zoroastre. El descriu com un home "d'un altre món", i podria ser aquest el motiu pel qual es troba aïllat de la resta. Per acabar, a l'extrem esquerra i just al costat de Ptolomeu, Rafael hi situa el seu autorretrat, representant-se a ell mateix com el pintor clàssic grec Apel·les.
Al capdamunt de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforisme Causarum cognitio: "el coneixement de les causes".
VALORACIÓ:FUNCIÓ: Obra d'encàrrec per decorar l’anomenada Stanza della Segnatura, que servia de Biblioteca i on Juli II signava els decrets del tribunal eclesiàstic.
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: el triomf de l'església com a mecenes del nou art.
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: La corona utilitzada per representar Ptolomeu va ser copiada per Rafael d'unes monedes de la dinastia macedònica de faraons amb el mateix nom que va governar Egipte del 323 al 30 aC.
APORTACIONS:
Webs visitades:
http://ies.car.edu/ESOBAT/Departaments_archivos/Socials/HARafaelSanzio.pdf
http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/6924.htm
http://it.wikipedia.org/wiki/Scuola_di_Atene
http://sdelbiombo.blogia.com/2009/041901-la-escuela-de-atenas.-rafael..php
Vaig anar a la Biblioteca on vaig trobar informació, però no em vaig apuntar els noms dels llibres.
Comentari de l'escultura "Cristo Velato"
FITXA TÈCNICA:
-AUTOR : Giuseppe Sanmartino
-PAÍS : Itàlia ( Nàpols )
-PERÍODE : 1753 ( s. XVIII )
-ÈPOCA : Barroca
-LOCALITZACIÓ: Capella Sansevero, edifici situat a Via Francesco De a Nàpols.
-MESURES: ---
ELEMENTS TÈCNICS:
-MATERIAL: Marbre
-TIPUS ESCULTURA: Estàtua
-POSICIÓ: Jeient
-TEXTURA: Polida
ELEMENTS ESTILÍSTICS:
-ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: És una escultura barroca, segueix un estil similar a l'art del Renaixement. Utilitza un tema religiós, amb la realització de retaules per a esglésies i imatges per a les processons. L’obra és realista, amb molts detalls i aconsegueix imatges cares demacrades, ferides obertes, signes de dolor i patiment, etc.
ELEMENTS ICONOGRÀFICS:
-TEMA: Religiós (Jesucrist mort i cobert per un vel)
-DESCRIPCIÓ: Es tracta d’una joia del barroc, ja que està fet a partir d’un sol bloc de marbre. El cadàver de jesucrist reposa sobre un “matalàs”, dos coixins li sostenen el cap que li cau cap a la dreta d’una manera dramàtica. Tot el cos està cobert per un finíssim vel anoment Síndone o el Llençol Sant. Té un munt de detalls: la perfecta representació del vel amb plecs i respectant en tot moment la forma del cos del crist, launa regularitat de les proporcions de tot el cos, uns peus molt ben definits, les arrugues dels coixins i del matalàs, etc. Destaquen detalls com la vena inflada de la front, le perforació dels claus en els peus i mans, les cames lleugerament arqueades, etc. Al costat dret dels peus de Jesucrits trobem la corona d’espines i els claus que duia quan el van clavar a la creu, i les tenalles que van fer servir, un cop mort, per treure-li els claus.
VALORACIÓ:
-FUNCIÓ: Encàrrec del famós científic i alquimista, Raimondo di Sangro, príncep de San Severo.
-INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: La mort de Jesucrit simbolitza el patiment i el drama que va sofrir crist pel destí de tota la humanitat.
-PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: Giuseppe es va inspirar en la Passió de Crist i en un model anterior fet en terracota per un altre autor italià.
-APORTACIONS: Sanmartino va impressionar a molts escultors per la seva tècnica de treballar el marbre, ja que dóna un realisme i una bellesa que fan d’aquesta obra, una autèntica obra d’art. Per exemple; Antonio Canova, un dels seus admiradors, va voler adquirir aquesta obra, i també es va inspirar per fer les seves pròpies escultures.
-----
Webgrafia:
http://aprendersociales.blogspot.com/2008/04/cristo-velado.html
http://www.museosansevero.it/cappellasansevero/cristovelato.html
http://it.wikipedia.org/wiki/Cristo_velato
*Vaig buscar a la biblioteca de Cardedeu i en algunes enciclopèdies virtuals i no vaig trobar informació.
-----
domingo, 13 de febrero de 2011
Comentari de l'escultura "Toro Farnese"
sábado, 12 de febrero de 2011
La batalla d'Issos - Filoxeno de Eretria
Comentari d'una pintura (Mossaic de la batalla d'Issos)
Fitxa tècnica:
Autor: Filoxeno de Eretria.
País: Va ser un pintor d'Eretria, que va néixer a Grècia al segle IV a.C.
Període: Pertany al Segle IV a.C al període Hel·lenístic.
Època: Segle IV a.C de l'època Hel·lenística.
Localització: Es troba al Museo Arqueológico Nacional de Nápoles.
Mesures: 5,82 · 3,13 metres
Elements tècnics:
Suport i tècnica pictòric: A la pared, en un mur. Hi han diferents tècniques, que són l'Opus tesselatum (de tesseles o petits cubs regulars), l'Opus vermiculatum (les tesseles són esmaltades i hi ha varietat de colors), l'Opus sectile (són tesseles grans de mármols) i finalment, l'Opus signium (paviment llis format a base de pols de maons, teula, etc).
Perspectiva: Aquest mossaic, des de el punt de vista compositiu, té perspectiva en la profunditat o al fons del mossaic, que s'obté per la posició dels plans a la representació: Les armes i els escuts que hi han al terra (primer pla), el cavall de perfil (segon pla) i finalment, les llançes (el tercer pla), que així constitueixen un element de "barrera visual", que a part de que crea profunditat, també remarca al mateix temps el sentit "heroic" de la representació. I també, la perspectiva està feta per a donar una sensació de massa i de volum i transmet un efecte del tot natural a l'escena.
Dibuix, cromatisme, llum: El mossaic de la Batalla d'Issos, el dibuix representa una batalla en la que Alejandro intentava arribar fins a Dario per a capturar-lo o assessinar-lo. El cromatisme del mossaic, no és gaire propi de l'època Hel·lenística del Segle IV a.C. Hi han alguns canvis de tons de color ben fets que creen una millor escena del mossaic.
Composició: En la composició de l'escena, a l'esquerra hi apareix Alejandro que està mirant fixament a en Dario III Codomano, que és el lider dels perses i està situat a la dreta del mossaic envoltat del seu exèrcit i també del d'Alejandro que estan lluitant entre ells.
Elements estil·lístics:
Elements que defineixen l'estil: L'estil del mossaic, forma part de l'estil Clàssic, ja que en l'estil Clàssic, hi apareixen colors apagats, o sigui tristos. I aquest mossaic, tant en el relleu com en el fons els colors que més destaquen són els apagats o els foscos.
Elements iconogràfics:
Tema: Representa una batalla en la que Alejandro intentava arribar fins a on estava Dario per assessinar-lo o capturar-lo. Per tant, el tema és realista.
Descripció: En el mossaic, es veuen com hi han molts lluitadors o soldats lluitant un per a cada exèrcit: un el dels hetairois que són guiats per a Alejandro i mentres els soldats de Dario III Codomano, intenten protegir al seu rei. Tots intenten obtenir la victòria. Els principals personatges d'aquest mossaic, són l'Alejandro i en Dario. l'Alejandro, és el que té un peto en representació d'una medusa, i és el que està iniciant la càrrega montat en el seu cavall "Bucéfalo" i manté la seva mirada al líder dels perses. I a Dario, se'l mostra en el seu carro. Sembla que està donant ordres d'una manera desesperada, ja que vol marxar de la batalla. Té una expressió preocupada en el seu rostre.
Valoració:
Funció: La funció del mossaic, és que té funció àulica, ja que l'emperador Alejandro i els seus soldats van derrotar a tots els enemics perses de l'exèrcit de Dario. I per tant, funció àulica es refereix a que té molt "mèrit", o sigui que és molt poderós Alejandro.
Interpretació o significat: El significat del mossaic, és que l'exèrcit de Dario, intenten escapar-se de la batalla, ja que veuen que no poden guanyar i mentres, l'exèrcit d'Alejandro els intenta liquidar a tots i sobretot, ell té la mirada fixe al lider persa, a Dario III Codomano.
Precedents o fonts d'inspiració: Va ser trobat a Pompeya a la casa del Faune i ara és al Museo Arqueológico Nacional de Nápoles.
Aportacions: Aquest mossaic de la Batalla d'Issos, és una còpia d'una gran pintura grega feta per Filoxeno de Eretria, encara que durant un temps es creia que l'autor era un tal Apeles. I que va ser encarregada pel rei Cassandro a finals del Segle IV a.C. Es diu que l'exemplar, es troba en una de les residències de Pompeia, la casa del Faune. I la famosa còpia, mostra la victòria d'Alejandro Magno contra el rei dels perses Dario, i el triomf del macedoni a aquesta batalla, li va "obrir les portes" a la conquesta d'Àsia.
Webgrafia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Mosaico_de_Issos
http://www.artecreha.com/Miradas_CREHA/mosaico-de-la-batalla-de-isos.html
http://www.pedrocolmenero.es/home/historia-del-arte/arte-griego-1/mosaico-de-la-batalla-de-issos
Marc Sirvent Dalmau
lunes, 31 de enero de 2011
El Coloso (FRANCISCO DE GOYA)
Aquesta obra es de "Francisco de Goya", s'ha fet entre el 1808 i el 1812. Está feta amb oli sobre llenç, ubicada en el "Museo del Prado" i mesura 116 x 105 cm.
He triat aquesta obra perquè m'ha impressionat bastant l'enorme cos del gegant i la guerra del poble d'avaix, amb una visió tan diminuta. També m'agrada per el desordre que hi ha, els diferents contrastes de llum i el misteri.
Es una de les obres més inquietants, dramátiques, poètiques i misterioses de Goya. És veu una guerra amb grans catástrofes. L'inmens cos del gegant lluitador, que arriva pel darrere dels turóns, al voltant de boires, mentres una multitud es dispersa i el guanyador s'escapa.
El contrast entre la inmovilitat d'un burro i uns toros, simbolitza potser la ignorància de la tragèdia que no és comprén.
La disposició en que está el gegant no permet veure la seva posició per darrere dels turóns, si está caminant o quiet, o fins i tot, enterrat fins els genolls. Els colors són foscos, per adalt i avaix del quadre són més negres i per el mig una mica més clarets.
Roger Sirvent Dalmau.
domingo, 30 de enero de 2011
Merengue en Boca Chica (RAFAEL FERRER)
"Merengue en Boca Chica" de Rafael Ferrer, un porto-riqueny nascut al 1933, és una pintura de l'època actual. El quadre mesura 152.4 x 182.9 cm, està pintat d'oli sobre llenç i està situat al Metropolitan Museum of Art a Nova York des del 1984 per una donació o compra anònima.
L'obra representa una escena tropical on hi apareixen uns músics ambulants de color i una dona blanca prenent el sol en un paisatge molt relaxant. Els músics estan drets tocant el tambó, la guitarra i el güiro. En canvi la noia esta ben relaxada estirada a la seva gandula escoltant la música i observant el mar. En el paisatge hi apareixen moltes palmeres i algunes cabanyes, i el cel està serè.
Aquest quadre m’agrada molt pel seu colorit ja que destaquen els colors vius i intensos. La perspectiva que fa servir l'autor és molt peculiar, fa que alguns traços semblin figures inhumanes, irreals, de dibuixos. Això fa que la pintura tingui un toc surrealista i divertit.
Bàsicament l'obra em transmet alegria i em desperta ganes de ballar i interpretar música caribenya. També dona pau i tranquil·litat perquè et transporta a una solitària platja d'unes vacances d'estiu. D'altra banda diríem que té una part més seriosa per algunes cares dels personatges i també podríem dir que té un toc de racisme pel fet que la noia blanca està descansant i els nois de color intentant guanyar-se la vida.
Marta Mercadal
sábado, 29 de enero de 2011
Chicago Spire (CALATRAVA)
Chicago Spire és un nou gratacels que s'està construint a Chicago, Illinois, va començar a mitjans del 2007, i és un disseny de Santiago Calatrava. Té una alçada de 610 m i 150 pisos i hi cap la possibilitat de que arribi a ser el segon edifici més alt del mòn superarant en altura, a la Torre Sears de Chicago, a la Torre Freedom de Nova York i a la Torre CN de Toronto. El seu cost serà de 2.400 milions de dòlars nord-americans.
Santiago Calatrava, el vaig descobrir ja que a classe hem parlat d'ell, i avui he mirat més edifici d'ell i he trobat aquest. Tot i que totes les seves obres són molt originals aquesta m'ha agradat més que les altres.
M'agrada perquè és molt alt i té una forma cargolada, com si fos un cargol gegant.
Alicia Catarineu Morales
jueves, 27 de enero de 2011
Mercuri i Argos (RUBENS)
- L'autor d'aquesta obra, és Rubens i és del Barroc Flamenc. Aquesta obra, està ubicada al Museo del Prado (Madrid) i mesura 1,79·2,97 cm.
He triat aquesta obra, que és un quadre ja que m'ha semblat que té bastanta varietat de colors entre el fons del quadre (el cel), entre els arbres i la vegetació que hi apareix i també entre Mercuri i Argos (els del primer pla). O sigui, que el que hi ha principalment en aquest quadre, és el clarobscur i perspectiva, ja que els colors que ha utilitzat Rubens entre el paisatge i la vegetació i Mercuri i Argos, són totalment diferents de to i això, en la meva opinió, fa que el quadre sembli estar més ben fet del que és gràcies a aquesta varietat de tons de color tan intensos que hi ha i també crec que alhora, crea espectacularitat al quadre gràcies a tots aquests tons de color tan ben fets o tan ben pintats, en el lloc adequat.
Doncs això, en general és del que m'ha sorprés més o que m'ha agradat més del quadre, aquests canvis de tons de color o el clarobscur tan ben fet que hi ha.
O sigui, que en la meva opinió, aquest quadre de Rubens té perspectiva entre el primer pla, que són Mercuri i Argos que hi apareixen més aviat colors vius i en canvi, en el segon pla que és el paisatge del cel i la vegetació (els arbres...), més aviat són colors foscos; excepte el cel que seria un color més viu que fosc.
Aquesta pintura, només representa que Mercuri que és el que hi ha a l'esquerra, vol assessinar a Argos que és el que està dormint a la dreta arrepenjat a un arbre. I el que està situat al darrere de Mercuri, que es diu Io, està transformat en una vaca que està mirant cap a l'esquerra.
I en la meva opinió, l'escena està molt ben realitzada ja que sembla del tot real de la manera que Mercuri va a assessinar a Argos. Per tant, en la meva opinió, en general és una obra força ben feta de Rubens en els aspectes del paisatge i de la vegetació i també en l'escena de Mercuri i d'Argos.
O sigui, que en la meva opinió, aquesta obra té bastant ben feta la perspectiva i el clarobscur i l'escena també em sembla que està força ben feta, ja que és un moment malvat degut a que Mercuri està a punt d'assessinar a Argos i aquestes són de les obres que majoritàriament m'agraden, ja que són fictícies però en el mateix moment, en la meva opinió, donen un punt de pau i de tranquil·litat, ja que per part d'Argos mostra un sentiment de tranquil·litat o sigui, que vol pau, però en canvi per la part de Mercuri, el sentiment que mostra és totalment a l'inrevés o sigui, és de violència o de dolenteria ja que està a punt d'assessinar-lo o de matar-lo mentre està dormint en un arbre.
Marc Sirvent Dalmau
lunes, 10 de enero de 2011
Sky mirror ( ANISH KAPOOR)
Aquesta obra és Sky mirror feta per Anish Kapoor. Està a varis llocs, com a Londres ( Kensington Garden ), a Nottingham i a New York ( Rockefeller center ). És un plat còncau de sis metres d'ample, d'acer inoxidable polit i que pesa deu tones i en angle cap al cel. La seva superfície reflecteix l'entorn en constant canvi.
Van haver de passar sis anys a partir de la idea inicial d'una nova i important peça d'art públic per a la presentació de Sky Mirror el 27 d'abril de 2001, i un cost de £ 900.000. En aquell moment, era la peça més cara d'art cívic finançat per la Loteria Nacional i va ser fabricat a Finlàndia.
M'agrada perquè ho trobo molt original, com quasi totes les demés obres d'ell, ja que no a tothom se li acudeix fer com un mirall que reflecteixi el cel. He arribat a descobrir aques obra, ja que a classe van ensenyar algunes obres d'ell i em van semblar molt diferents i sorprendents.
Alicia Catarineu Morales
sábado, 1 de enero de 2011
Chance Encounter at 3 A.M. (RED GROOMS)
Chance Encounter at 3 A.M. (Encuentro casual a las 3 a.m.) pintat per Red Grooms és una pintura de l'època contemporània. El quadre mesura 254 x 393,7 cm, està pintat d'oli sobre llenç i està situat al Metropolitan Museum of Art a Nova York.
Aquest quadre hem transmet tranquil·litat i a la vegada misteri, poder pel fet que és de nit i tot està més calmat.