martes, 28 de diciembre de 2010

La fábula de Aracné- Las hilanderas (VELÁZQUEZ)


El autor d'aquest quadre és Diego Velázquez, actualment está ubicat al museu del Prat, els seus materials són oli sobre llenç i el seu estil és del Barroc. És un quadre que mesura 222 x 293 cm, que el va fer per encarrec a Pedro de Arce. Aquesta obra ha sigut una de les més importants de Velázquez.

He treballat aquest quadre perquè hem sembla força interessant les dues escenes que hi han avaix i adalt de l'obra.

És considera un quadre de gènere, en el que ens monstra una jornada de treball en el taller de la fábrica de tapiços. En el primer plánol és veu una sala amb cinc dones que preparen les llanes. Al fons, darrere d'elles, i una estancia que sembla més elevada, apreixen tres dones més ridicament vestides. Això ens fá veure com una escena cotidiana.



Roger Sirvent Dalmau

sábado, 25 de diciembre de 2010

L'Expulsió dels dimonis d'Arezzo (GIOTTO DI BONDONE)



L'autor d'aquesta obra, és Giotto di Bondone i és del període gòtic. Aquest quadre, es troba al Museu de la Basílica de San Francisco (Asís). És una obra del Renaixement Italià i mesura 270 · 230 cm.

He pensat de fer aquesta obra, ja que hi apareix bastant clarobscur i això hi dóna una bona imatge a l'obra i també l'he triat perquè em sembla que és una de les obres més importants i més ben fetes de les que ha fet Giotto.

Una de les coses que m'ha agradat o impactat més de l'escena, és el clarobscur que té, ja que hi ha bastanta varietat de colors en l'obra. Osigui que l'escena té perspectiva, ja que en el primer pla hi apareixen colors vius, excepte en el San Francesc i el seu company que tenen un color fosc i en el segon pla, els dimonis o les criatures del cel, tenen un color fosc.

En aquesta obra, es representa a San Francesc agenollat al darrere d'un company, que es dirigeix amb força a les criatures que estan al cel. A la dreta, es situa la ciutat que és pels dimonis i a l'esquerra, ressalta molt la figura d'una esglèsia, on es troben els Sants que salvaran la ciutat de la ruina. Per tant, és religiós. Apart del tema o de la descripció de l'obra que trobo que està ben realitzat, també crec que el que Giotto ha fet molt bé, ha sigut que ha fet servir contrasts amb llum i sombra i això ha fet que l'escena de l'obra sigués realista, ja que el contrast de l'esglèsia amb el de les criatures del cel, fa que sigui bastant realista.

Aquests tipus d'obres, que hi surt bastant clarobscur i perspectiva, són dels que m'agraden ja que en la meva opinió, són de les obres que creen "espectacularitat", ja que per exemple si no hi ha clarobscur per a mi no serà gaire interessant. El significat de l'obra, és una de les coses que també m'ha agradat més, ja que s'hi veu al Sant agenollat amb un company, que es dirigeix amb força a les criatures que volen pel cel. I aquest significat, mostra un sentiment de pau, ja que ells volen tranquil·litat.


Marc Sirvent Dalmau