Time rime: Gòtic i Romànic

La fragua de Vulcano - Diego Velázquez

- L'autor d'aquesta obra, és Diego Velázquez que va néixer a Sevilla al 1599. És un pintor naturalista que és del període Barroc espanyol. Aquesta obra, va ser pintada a Roma al 1630 i actualment, es troba al Museo del Prado (Madrid). El quadre es va pintar amb oli sobre llenç i mesura 223 · 290 cm.

- He triat a comentar aquesta obra de Diego Velázquez, ja que en la meva opinió és un quadre que mostra un efecte natural en els protagonistes. Jo crec que és una obra que està ben feta i a més a més hi ha realisme, ja que l'escena representa uns ferrers que estan treballant molt i de sobte, hi apareix el Déu Apol·lo que sembla que té la intenció d'ajudar-los. Per tant, el quadre per una banda té realisme i per l'altre, és mitològic.

- També es pot intuïr que Velázquez ha retratat als protagonistes (els ferrers) amb realisme, ja que de la manera que els il·lumina, amb tant resplandor, això et diu que són els personatges importants. Per tant, de la manera que Velázquez ha fet aquest quadre, amb aquesta llum intensa en els protagonistes i també en el fons de l'escena, crec que en tota l'escena Velázquez ha triat bé els colors que volia que destaquéssin i és sorprenent.

- En aquest quadre, també m'ha agradat la perspectiva, que es crea amb la postura dels personatges (ferrers). O sigui, que té perspectiva ja que un dels ferrers està situat frontal mirant a Apol·lo i mentres, els altres estan de perfil, i això hi crea profunditat al quadre.

- L'escena, representa la mirada tan sorpresa o fixe dels ferrers envers Apol·lo, ja que en veure'l davant d'ells es queden del tot intrigats, o més aviat, de pedra, ja que és un gran Déu. Per tant, és una escena del tot natural. També, la cara del Déu Apol·lo, mostra divinitat, i l'aura que té damunt el cap, és l'única cosa que no és humana en l'escena. Per tant, és una gran obra, està molt ben feta en quasi tots els aspectes, com per exemple en la il·luminació als ferrers i en Apol·lo.

- En la meva opinió, és un quadre naturalista, ja que els ferrers mostren la seva musculatura i alhora, és sorprenent la manera que Velázquez els hi ha fet la llum reflectida. Per tant, és un quadre que està molt ben treballat tant en els petits detalls, com en els importants.

Marc Sirvent Dalmau

Clase de Baile (EDGAR DEGAR)-abril

Es tracta de la pintura "Clase de Baile" pintat amb oli per Edgar Degas, un pintor, gravador, escultor i fotògraf del s. XIX. El vinculen al moviment de l'impressionisme, format a França en l'últim terç del segle XIX en reacció a la pintura acadèmica de l'època. Actualment podem trobar aquesta obra al Museu d'Orsay de París.

En aquesta pintura veiem una classe de ballet, hi ha una gran sala il·luminada amb una gran porta oberta al centre que sembla que dona a un altra sala. Hi ha varies ballarines molt ben vestides amb roba de ballet, com disposades a ballar davant del públic. Algunes estan parades, unes assegudes, i altres estan de peu, en moviment, formant un cercle poc definit. L'home del centre és Jules Perrot, un famós ballarí del s.XIX que fa classe a les seves alumnes.

La formació acadèmica del autor és evident ja que no abandona el dibuix, sinó que el converteix en un element molt importat de les seves elaborades figures plenes de molts detalls. Predomina la línia i utilitza tècniques que sembla que la pintura sigui una fotografia.

Aquesta obra m'encanta pel seu tema, la dansa. M'agrada el realisme i la perspectiva del quadre. Les formes humanes estan molt ben plasmades, cada ballarina té una posició diferent i d'aquesta manera fa que la pintura estigui viva, doni sensació de moviment. També m'agrada la manera en que ha utilitzat els colors, la seva tonalitat és reduïda, predomina el verd, del fons en general, i el blanc, dels vestits, que contrasta amb els altres colors més vius, dels detalls de les seves vestimentes.

La pintura em transmet pau, casi tota la dansa i la música clàssica em transmet aquesta sensació de pau, plaer i, alhora, simpatia. També potser que aixo em passi perquè els colors pastels utilitzats no son agressius. Al mirar-lo sento calma i benestar.

Marta Mercadal

Comentari de la pintura "Escola d'Atenes"

FITXA TÈCNICA:

AUTOR : Rafael de Sanzio

PAÍS : Italia

PERÍODE : 1509-1510

ÈPOCA : Renaixement del Cinquecento

LOCALITZACIÓ: Stanza della Signatura, Vaticano, Roma.

MESURES: altura de 5m × base de 7’70m

ELEMENTS TÈCNICS:

SUPORT I TÈCNICA PICTÒRIC: Pintura mural al fresc

PERSPECTIVA: Persepectiva lineal, ja que a través de l’arquitectura ens condueix al punt de fuga central, que és damunt del cap dels dos filòsofs més importants, Plató i Aristòtil.

DIBUIX, CROMATISME, LLUM : La llum surt de adalt i és distribuida de forma homogenia sense contrastes. La pintura té molts detalls, tan en les cares dels personatges, tan en l’arquitectura. I en quan el color, intenta compensar els freds amb els càlids.

COMPOSICIÓ: La composició és simètrica, ja que pasant per Plató i Aristòtil, es divideix en dos parts. A cada costat d’ells hi ha els grups compensats de cinquant-vuit filòsofs i matemàtics.

ELEMENTS ESTILISTICS:

ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL:

ELEMENTS ICONOGRÀFICS:

TEMA: Fe i teologia.

DESCRIPCIÓ: Es troben cinquanta-vuit filòsofs i matemàtics en una arquitectura clàssica i en uns nínxols es veuen figures gegantines dels déus Apolo i Atenea.

Al centre, al voltant de punt de fuga, hi ha Plató i Aristòtil, que eren considerats com els principals representants de la filosofia antiga a l’edat mitjana. Estan drets i vestits amb una toga romana. Cadascú té a la mà una de les seves obres més significatives: el Timeu i l'Ètica a Nicòmac respectivament. Plató assenyala cap al Cel i Aristòtil cap a la Terra. El color dels seus vestits també tenien significats: el vermell i el blanc de Plató representarien els elements del foc i l'aire, i el Blau i marró d’Aristòtil dels elements de l'aigua i la terra.Rafael representa Plató amb el rostre de Leonardo da Vinci, que recentment havia visitat el Vaticà tot fent recerca per una de les seves obres.A la part central una mica més avall, hi ha una figura estirada que s'identifica amb Diògenes de Sinope, el filòsof cínic. Està aïllat dels altres personatges perquè Diògenes també es mantenia separat de la resta i sempre va rebutjar els honors i homenatges que li oferien. Vesteix i se li veu un aspecte descuidat. Darrera seu està Parmènides, que està parant atenció a una demostració de Pitàgores, assegut a terra. El matemàtic està anotant en un llibre unes relacions geomètriques representades a la pissarra negra que li sostenen davant. Al costat de Pitàgores està Averrois, que va obrir les portes al coneixement musulmà i oriental, que és fàcilment identificable pel seu turbant.A la seva esquerra està Epicur, coronat amb branques de parra. El nen de cabells arrissats de darrere d'Epicur és Frederic de Màntua. I finalment, a l'extrem esquerre, hi ha un home vell, que podria ser Zenó de Cítion o Zenó d'Elea.

A la banda dreta ( cantó de Plató,)hi ha el grup de filòsofs "empírics". Euclides (o Arquímedes) està demostrant un teorema amb un compàs, amb quatre joves aprenents observant-lo.Darrera del grup està Claudi Ptolemeu, d'esquena i agafant una bola del mòn, parlant amb un altre filòsof que agafa una esfera celestial (astronomia), aquest podria ser Estrabó, o Zoroastre. El descriu com un home "d'un altre món", i podria ser aquest el motiu pel qual es troba aïllat de la resta. Per acabar, a l'extrem esquerra i just al costat de Ptolomeu, Rafael hi situa el seu autorretrat, representant-se a ell mateix com el pintor clàssic grec Apel·les.

Al capdamunt de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforisme Causarum cognitio: "el coneixement de les causes".

VALORACIÓ:

FUNCIÓ: Obra d'encàrrec per decorar l’anomenada Stanza della Segnatura, que servia de Biblioteca i on Juli II signava els decrets del tribunal eclesiàstic.

INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: el triomf de l'església com a mecenes del nou art.

PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: La corona utilitzada per representar Ptolomeu va ser copiada per Rafael d'unes monedes de la dinastia macedònica de faraons amb el mateix nom que va governar Egipte del 323 al 30 aC.

APORTACIONS:

Webs visitades:

http://ies.car.edu/ESOBAT/Departaments_archivos/Socials/HARafaelSanzio.pdf

http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/6924.htm

http://it.wikipedia.org/wiki/Scuola_di_Atene

http://sdelbiombo.blogia.com/2009/041901-la-escuela-de-atenas.-rafael..php

Vaig anar a la Biblioteca on vaig trobar informació, però no em vaig apuntar els noms dels llibres.

Comentari de l'escultura "Cristo Velato"

FITXA TÈCNICA:
-AUTOR : Giuseppe Sanmartino
-PAÍS : Itàlia ( Nàpols )
-PERÍODE : 1753 ( s. XVIII )
-ÈPOCA : Barroca
-LOCALITZACIÓ: Capella Sansevero, edifici situat a Via Francesco De a Nàpols.
-MESURES: ---


ELEMENTS TÈCNICS:
-MATERIAL: Marbre
-TIPUS ESCULTURA: Estàtua
-POSICIÓ: Jeient
-TEXTURA: Polida


ELEMENTS ESTILÍSTICS:
-ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: És una escultura barroca, segueix un estil similar a l'art del Renaixement. Utilitza un tema religiós, amb la realització de retaules per a esglésies i imatges per a les processons. L’obra és realista, amb molts detalls i aconsegueix imatges cares demacrades, ferides obertes, signes de dolor i patiment, etc.


ELEMENTS ICONOGRÀFICS:
-TEMA: Religiós (Jesucrist mort i cobert per un vel)
-DESCRIPCIÓ: Es tracta d’una joia del barroc, ja que està fet a partir d’un sol bloc de marbre. El cadàver de jesucrist reposa sobre un “matalàs”, dos coixins li sostenen el cap que li cau cap a la dreta d’una manera dramàtica. Tot el cos està cobert per un finíssim vel anoment Síndone o el Llençol Sant. Té un munt de detalls: la perfecta representació del vel amb plecs i respectant en tot moment la forma del cos del crist, launa regularitat de les proporcions de tot el cos, uns peus molt ben definits, les arrugues dels coixins i del matalàs, etc. Destaquen detalls com la vena inflada de la front, le perforació dels claus en els peus i mans, les cames lleugerament arqueades, etc. Al costat dret dels peus de Jesucrits trobem la corona d’espines i els claus que duia quan el van clavar a la creu, i les tenalles que van fer servir, un cop mort, per treure-li els claus.


VALORACIÓ:
-FUNCIÓ: Encàrrec del famós científic i alquimista, Raimondo di Sangro, príncep de San Severo.
-INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: La mort de Jesucrit simbolitza el patiment i el drama que va sofrir crist pel destí de tota la humanitat.
-PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: Giuseppe es va inspirar en la Passió de Crist i en un model anterior fet en terracota per un altre autor italià.
-APORTACIONS: Sanmartino va impressionar a molts escultors per la seva tècnica de treballar el marbre, ja que dóna un realisme i una bellesa que fan d’aquesta obra, una autèntica obra d’art. Per exemple; Antonio Canova, un dels seus admiradors, va voler adquirir aquesta obra, i també es va inspirar per fer les seves pròpies escultures.


-----
Webgrafia:
http://aprendersociales.blogspot.com/2008/04/cristo-velado.html
http://www.museosansevero.it/cappellasansevero/cristovelato.html
http://it.wikipedia.org/wiki/Cristo_velato
*Vaig buscar a la biblioteca de Cardedeu i en algunes enciclopèdies virtuals i no vaig trobar informació.
-----

Marta Mercadal

Comentari de l'escultura "Toro Farnese"

Comentari d'una escultura "Toro Farnese"

FITXA TÈCNICA:

Autor: Caris Apol·loni de Tral·les i el seu germà Taurisc

País: Itàlia

Periode: 130 a.C.

Època: Romana

Localització: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Mesures: 370 cm d'altura

ELEMENTS TÈCNICS:

Material: Marbre

Tipus d'escultura: Helenística i una mica realista

Posició: Piramidal

ELEMENTS ESTILISTICS:

Elements que defineixen l'estil: És tracta d'un grup dinámic, perfectament tridimencional i en una base paisatgiste. Apol·loni i Taurisc van aconeseguir un efecte expressiu amb el realisme dels animals, les actituds rígides dels jóves i aquesta comlpeta torsió en espiral de la figura del Dirce, la veritat del síntesi del drama.

ELEMENTS ICONOGRÀFICS:

Tema: Religiós, perquè parla sobre la mitología grega.

Descripció: Representa el moment en que els fills de Antíope decideixen castigar a Dirce, perquè havía tractat cruelment a la seva mare, arrosegant-la amb un toro fins morir.

Hi ha una mica de representació del paissatge en la part inferior, les altres figures, les que no són el toro, Dirce o els fills de Antíope, potser són afegits posteríorment, però no és sap segur. Tots estan mirant cap adalt, Dirce té una actitud de súplica i clemència, que no conseguirá i el toro és molt realista.

VALORACIÓ:

Funció: Decorativa i religiosa, ja que va ser encarregada a finals del segle II a.C.

Interpretació o significat: Aquesta escultura interpreta el moment que va morir Antíope, que va ser enterrada en la mateixa tumba que el seu marit Foco, i posteriorment, va ser una de les ànimes que va veure Odiseo quan va viatjar al inframón.

Roger Sirvent Dalmau

La batalla d'Issos - Filoxeno de Eretria

Obra de Roma:
Comentari d'una pintura (Mossaic de la batalla d'Issos)




Fitxa tècnica:

Autor: Filoxeno de Eretria.

País: Va ser un pintor d'Eretria, que va néixer a Grècia al segle IV a.C.

Període: Pertany al Segle IV a.C al període Hel·lenístic.

Època: Segle IV a.C de l'època Hel·lenística.

Localització: Es troba al Museo Arqueológico Nacional de Nápoles.

Mesures: 5,82 · 3,13 metres

Elements tècnics:

Suport i tècnica pictòric: A la pared, en un mur. Hi han diferents tècniques, que són l'Opus tesselatum (de tesseles o petits cubs regulars), l'Opus vermiculatum (les tesseles són esmaltades i hi ha varietat de colors), l'Opus sectile (són tesseles grans de mármols) i finalment, l'Opus signium (paviment llis format a base de pols de maons, teula, etc).

Perspectiva: Aquest mossaic, des de el punt de vista compositiu, té perspectiva en la profunditat o al fons del mossaic, que s'obté per la posició dels plans a la representació: Les armes i els escuts que hi han al terra (primer pla), el cavall de perfil (segon pla) i finalment, les llançes (el tercer pla), que així constitueixen un element de "barrera visual", que a part de que crea profunditat, també remarca al mateix temps el sentit "heroic" de la representació. I també, la perspectiva està feta per a donar una sensació de massa i de volum i transmet un efecte del tot natural a l'escena.

Dibuix, cromatisme, llum: El mossaic de la Batalla d'Issos, el dibuix representa una batalla en la que Alejandro intentava arribar fins a Dario per a capturar-lo o assessinar-lo. El cromatisme del mossaic, no és gaire propi de l'època Hel·lenística del Segle IV a.C. Hi han alguns canvis de tons de color ben fets que creen una millor escena del mossaic.

Composició: En la composició de l'escena, a l'esquerra hi apareix Alejandro que està mirant fixament a en Dario III Codomano, que és el lider dels perses i està situat a la dreta del mossaic envoltat del seu exèrcit i també del d'Alejandro que estan lluitant entre ells.

Elements estil·lístics:

Elements que defineixen l'estil: L'estil del mossaic, forma part de l'estil Clàssic, ja que en l'estil Clàssic, hi apareixen colors apagats, o sigui tristos. I aquest mossaic, tant en el relleu com en el fons els colors que més destaquen són els apagats o els foscos.

Elements iconogràfics:

Tema: Representa una batalla en la que Alejandro intentava arribar fins a on estava Dario per assessinar-lo o capturar-lo. Per tant, el tema és realista.

Descripció: En el mossaic, es veuen com hi han molts lluitadors o soldats lluitant un per a cada exèrcit: un el dels hetairois que són guiats per a Alejandro i mentres els soldats de Dario III Codomano, intenten protegir al seu rei. Tots intenten obtenir la victòria. Els principals personatges d'aquest mossaic, són l'Alejandro i en Dario. l'Alejandro, és el que té un peto en representació d'una medusa, i és el que està iniciant la càrrega montat en el seu cavall "Bucéfalo" i manté la seva mirada al líder dels perses. I a Dario, se'l mostra en el seu carro. Sembla que està donant ordres d'una manera desesperada, ja que vol marxar de la batalla. Té una expressió preocupada en el seu rostre.

Valoració:

Funció: La funció del mossaic, és que té funció àulica, ja que l'emperador Alejandro i els seus soldats van derrotar a tots els enemics perses de l'exèrcit de Dario. I per tant, funció àulica es refereix a que té molt "mèrit", o sigui que és molt poderós Alejandro.

Interpretació o significat: El significat del mossaic, és que l'exèrcit de Dario, intenten escapar-se de la batalla, ja que veuen que no poden guanyar i mentres, l'exèrcit d'Alejandro els intenta liquidar a tots i sobretot, ell té la mirada fixe al lider persa, a Dario III Codomano.

Precedents o fonts d'inspiració: Va ser trobat a Pompeya a la casa del Faune i ara és al Museo Arqueológico Nacional de Nápoles.

Aportacions: Aquest mossaic de la Batalla d'Issos, és una còpia d'una gran pintura grega feta per Filoxeno de Eretria, encara que durant un temps es creia que l'autor era un tal Apeles. I que va ser encarregada pel rei Cassandro a finals del Segle IV a.C. Es diu que l'exemplar, es troba en una de les residències de Pompeia, la casa del Faune. I la famosa còpia, mostra la victòria d'Alejandro Magno contra el rei dels perses Dario, i el triomf del macedoni a aquesta batalla, li va "obrir les portes" a la conquesta d'Àsia.

Webgrafia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Mosaico_de_Issos

http://www.artecreha.com/Miradas_CREHA/mosaico-de-la-batalla-de-isos.html

http://www.pedrocolmenero.es/home/historia-del-arte/arte-griego-1/mosaico-de-la-batalla-de-issos

Marc Sirvent Dalmau