Pablo Picasso és un dels meus pintors espanyols preferits, la meva mare té algun llibre sobre Picasso i un dia a casa estava mirant-lo em van agradar moltes de les seves pintures, però aquesta, en particular, em va agradar molt.
Representa una escena molt quotidiana, tres noies, que podrien ser tres amigues passant una bona estona en la platja un dia de estiu on fa molta calor, concretament en una platja de Biarritz en el 1918. Es pot veure clarament que va ser en una altre època, pel disseny dels banyadors que porten les noies, ja que són més tapats que els banyadors actuals. El paisatge em recorda a les cales de la Costa Brava.
Una de les coses que més em va impressionar va ser els colors i les postures de les noies. Destaquen molt els colors alegres i vius dels banyadors de les noies destacant-les per complet a elles tres. En canvi els colors del paisatge són més clars, més tristos i serens de la natura.
Hi ha una noia amb un cridaner banyador lila asseguda a la sorra recollint-se els cabells, sembla com si estigués pensant en alguna cosa, mirant cap a la mar. Una altre vesteix de vermell, està casi estirada sobre un muntanya de sorra, tapant-se del sol, descansant, casi adormida. I per últim la noia del banyador de ratlles blanques i blaves, que està de peu, té una cabellera llarga i sedosa, està mirant al cel amb una postura una mica estranya.
Les tres estan a la vora del mar, que sembla serè, però trobo que la tonalitat del blau es una mica apagat massa fosc per el meu gust, però acertat per no treure importància a les noies. Elles estan a la sorra on hi han varies pedres i roques de diferents tons, grisos i negres.
En el mar hi ha un veler que navega, també al fons, un far, sobre ell varis núvols prims i blancs que destaca amb la resta del cel serè.
M'agraden les ombres que utilitza. És simple i a la vegada hi ha moviment. M'agrada molt aquest quadre, em transmet naturalitat.
Representa una escena molt quotidiana, tres noies, que podrien ser tres amigues passant una bona estona en la platja un dia de estiu on fa molta calor, concretament en una platja de Biarritz en el 1918. Es pot veure clarament que va ser en una altre època, pel disseny dels banyadors que porten les noies, ja que són més tapats que els banyadors actuals. El paisatge em recorda a les cales de la Costa Brava.
Una de les coses que més em va impressionar va ser els colors i les postures de les noies. Destaquen molt els colors alegres i vius dels banyadors de les noies destacant-les per complet a elles tres. En canvi els colors del paisatge són més clars, més tristos i serens de la natura.
Hi ha una noia amb un cridaner banyador lila asseguda a la sorra recollint-se els cabells, sembla com si estigués pensant en alguna cosa, mirant cap a la mar. Una altre vesteix de vermell, està casi estirada sobre un muntanya de sorra, tapant-se del sol, descansant, casi adormida. I per últim la noia del banyador de ratlles blanques i blaves, que està de peu, té una cabellera llarga i sedosa, està mirant al cel amb una postura una mica estranya.
Les tres estan a la vora del mar, que sembla serè, però trobo que la tonalitat del blau es una mica apagat massa fosc per el meu gust, però acertat per no treure importància a les noies. Elles estan a la sorra on hi han varies pedres i roques de diferents tons, grisos i negres.
En el mar hi ha un veler que navega, també al fons, un far, sobre ell varis núvols prims i blancs que destaca amb la resta del cel serè.
M'agraden les ombres que utilitza. És simple i a la vegada hi ha moviment. M'agrada molt aquest quadre, em transmet naturalitat.
Marta Mercadal Llaveria