La fábula de Aracné- Las hilanderas (VELÁZQUEZ)

El autor d'aquest quadre és Diego Velázquez, actualment está ubicat al museu del Prat, els seus materials són oli sobre llenç i el seu estil és del Barroc. És un quadre que mesura 222 x 293 cm, que el va fer per encarrec a Pedro de Arce. Aquesta obra ha sigut una de les més importants de Velázquez.

He treballat aquest quadre perquè hem sembla força interessant les dues escenes que hi han avaix i adalt de l'obra.

És considera un quadre de gènere, en el que ens monstra una jornada de treball en el taller de la fábrica de tapiços. En el primer plánol és veu una sala amb cinc dones que preparen les llanes. Al fons, darrere d'elles, i una estancia que sembla més elevada, apreixen tres dones més ridicament vestides. Això ens fá veure com una escena cotidiana.

Roger Sirvent Dalmau

L'Expulsió dels dimonis d'Arezzo (GIOTTO DI BONDONE)

L'autor d'aquesta obra, és Giotto di Bondone i és del període gòtic. Aquest quadre, es troba al Museu de la Basílica de San Francisco (Asís). És una obra del Renaixement Italià i mesura 270 · 230 cm.

He pensat de fer aquesta obra, ja que hi apareix bastant clarobscur i això hi dóna una bona imatge a l'obra i també l'he triat perquè em sembla que és una de les obres més importants i més ben fetes de les que ha fet Giotto.

Una de les coses que m'ha agradat o impactat més de l'escena, és el clarobscur que té, ja que hi ha bastanta varietat de colors en l'obra. Osigui que l'escena té perspectiva, ja que en el primer pla hi apareixen colors vius, excepte en el San Francesc i el seu company que tenen un color fosc i en el segon pla, els dimonis o les criatures del cel, tenen un color fosc.

En aquesta obra, es representa a San Francesc agenollat al darrere d'un company, que es dirigeix amb força a les criatures que estan al cel. A la dreta, es situa la ciutat que és pels dimonis i a l'esquerra, ressalta molt la figura d'una esglèsia, on es troben els Sants que salvaran la ciutat de la ruina. Per tant, és religiós. Apart del tema o de la descripció de l'obra que trobo que està ben realitzat, també crec que el que Giotto ha fet molt bé, ha sigut que ha fet servir contrasts amb llum i sombra i això ha fet que l'escena de l'obra sigués realista, ja que el contrast de l'esglèsia amb el de les criatures del cel, fa que sigui bastant realista.

Aquests tipus d'obres, que hi surt bastant clarobscur i perspectiva, són dels que m'agraden ja que en la meva opinió, són de les obres que creen "espectacularitat", ja que per exemple si no hi ha clarobscur per a mi no serà gaire interessant. El significat de l'obra, és una de les coses que també m'ha agradat més, ja que s'hi veu al Sant agenollat amb un company, que es dirigeix amb força a les criatures que volen pel cel. I aquest significat, mostra un sentiment de pau, ja que ells volen tranquil·litat.

Marc Sirvent Dalmau

TIMERIME: ART GREC

Les Banyistes - Biarritz, estiu de 1918 (PICASSO)

Pablo Picasso és un dels meus pintors espanyols preferits, la meva mare té algun llibre sobre Picasso i un dia a casa estava mirant-lo em van agradar moltes de les seves pintures, però aquesta, en particular, em va agradar molt.

Representa una escena molt quotidiana, tres noies, que podrien ser tres amigues passant una bona estona en la platja un dia de estiu on fa molta calor, concretament en una platja de Biarritz en el 1918. Es pot veure clarament que va ser en una altre època, pel disseny dels banyadors que porten les noies, ja que són més tapats que els banyadors actuals. El paisatge em recorda a les cales de la Costa Brava.

Una de les coses que més em va impressionar va ser els colors i les postures de les noies. Destaquen molt els colors alegres i vius dels banyadors de les noies destacant-les per complet a elles tres. En canvi els colors del paisatge són més clars, més tristos i serens de la natura.
Hi ha una noia amb un cridaner banyador lila asseguda a la sorra recollint-se els cabells, sembla com si estigués pensant en alguna cosa, mirant cap a la mar. Una altre vesteix de vermell, està casi estirada sobre un muntanya de sorra, tapant-se del sol, descansant, casi adormida. I per últim la noia del banyador de ratlles blanques i blaves, que està de peu, té una cabellera llarga i sedosa, està mirant al cel amb una postura una mica estranya.

Les tres estan a la vora del mar, que sembla serè, però trobo que la tonalitat del blau es una mica apagat massa fosc per el meu gust, però acertat per no treure importància a les noies. Elles estan a la sorra on hi han varies pedres i roques de diferents tons, grisos i negres.
En el mar hi ha un veler que navega, també al fons, un far, sobre ell varis núvols prims i blancs que destaca amb la resta del cel serè.

M'agraden les ombres que utilitza. És simple i a la vegada hi ha moviment. M'agrada molt aquest quadre, em transmet naturalitat.

Marta Mercadal Llaveria

The Crown Fountain (JAUME PLENSA)

Aquesta obra es diu The Crown Fountain i és de l’artista espanyol Jaume Plensa. Es troba a Chicago al Millenium Park, juntament amb altres obres com, Cloud Glate de Anish Kapoor, Jay Pritzker Pavilion de Frank Gehry. He escollit aquesta, ja que quan la van dir a classe jo la vaig mirar per Internet i em va semblar molt original i diferent.

El que trobo més original són els blocs de vidre transparent, que hi ha una pantalla on surten ciutadans de Chicago i de tan en tan surt aigua de la boca de les persones.

També m'agrada molt la idea de que la gent es pugui refrescar a l'estiu, ja que l'autor, va fer al centre, un rectangle com si fos una piscina i quan surt l'aigua s'omple una miqueta i la gent es pot mullar i caminar per allà, així a més a més de ser una font decorativa, serveix perquè els ciutadans es puguin banyar.

Alicia Catarineu Morales

Las Señoritas de Avignon (PICASSO)

Aquesta obra és diu las señoritas de Avignon, el seu autor és Pablo Picasso. Jo he escollit aquesta obra perque hem sembla interesant, ja que és dificil de veure que és cada element.

El que hem va impactar més de l'obra són les cinc dones que hi han en el primer pla, que porten com una mena de máscara. Les violentes pincellades donen una visió simultánia desde varios punts de vista, la obra és redueix en un conjunt de planells angulats sense fons ni prespectiva espacial, en el que les formes estan marcades per línies clares i fosques.
Hem va cridar la atenció, quan vaig trobar que aquesta obra va trencar el Realisme i la prespectiva, perque com és pot observar no té prestectiva ni fons, i per tant aquesta obra és considera l'inici del Cubisme.

Actualment és conserva en el Museu d'Art Modern de Nova York, fa 243,9 cm · 233,7 cm i el seu suport és oli sobre llenç.
L'obra té quatre tipus de colors, el rosa de les dones, l'ocre, el blau i el blanc. Les dones del costat tenen un tó de pell més fosca, semblen africanes, mentre que les dos centrals són més blanques, per tant semblen europees. La de l'esquerra té un perfil que recorda a les pintures egíptes. Les formes estan marcades per línies clares i fosques.

Roger Sirvent Dalmau.

La Temptació de Sant Antoni (SALVADOR DALÍ)

Aquesta obra, es diu La temptació de Sant Antoni. L'autor és en Salvador Dalí. L'he triat perquè m'ha agradat bastant, ja que em sembla que és una obra importat i també perquè m'ha semblat que està bastant ben realitzada.

Sobretot una de les coses que em va impactar més de l'escena, és la perspectiva que té, ja que utilitza colors majoritàriament vius en el primer pla, que són els cavalls i la fila d'elefants, i també el Sant. I en el segon pla, hi apareixen colors foscos, però que creen molta atenció i això em va agradar.

En el dibuix, s'hi pot veure el Sant agenollat i sostenent una creu feta amb dues varetes per protegir-se de les temptacions que l'ataquen, que són el cavall i la gran fila que hi ha d'elefants, que cadascun d'aquests va carregat amb una temptació diferent. També el que em va cridar l'atenció, o sigui que em va agradar de l'obra, és el petit contrast de llum i sombra que hi ha i això fa que hi hagi espectacularitat a la pintura.

En general, m'agraden aquests tipus d'obres que tenen canvis bruscs de llum, hi ha una gran lluminositat de colors. I també, m'ha cridat l'atenció el tema de l'obra, que és religiós i surrealista i són dels que m'agraden bastant ja que et permeten saber coses interessants. I finalment, el significat que té l'obra, que és el Sant que té por de les temptacions o dels mals que el poden atacar, m'ha captivat força, ja que és dels tipus de pintures que ha fet Salvador Dalí que més m'agraden.

Marc Sirvent Dalmau